Si! Per fi! Aquesta resultarà ser la primera d'un seguit d'entrades que em fan il·lusió publicar: una opinió literària, i repeteixo, opinió. Jo no soc persona de lletres però si en soc una adoradora, però des d'un punt de vista personal i dins la meva ignorància m'agradaria recomanar llibres que m'hagin encantat. Així doncs...
Tinc present
el moment en que vaig comprar Expiación, d’Ian McEwan. He de reconeixer que,
tal com diu el títol d’una de les meves obres preferides, tinc certs prejudicis alhora d’escollir les meves
lectures.
Guardo en un
portafoli transparent, gairebé sis pagines escrites per davant i darrera,
plenes de títols de llibres que vull llegir. Se suposa que tots m’interessen
per igual però quan estic davant les estanteries de l’Abacus o l’FNAC no
segueixo l’ordre que hi ha a la meva llista perquè em moc per prejudicis, idees
preestablertes a través de les sinopsis que he pogut llegir. No obstant aquella
tarda m’estava recorrent la botiga Abacus de Girona amb el meu portafoli
transparent, buscant desesperadament alguna de les obres de Jane Austen que
encara no he llegit. Però no n’hi havia cap... així que vaig decidir buscar a
Tolstoi i Ana Karenina. Però tampoc hi era... I de sobte, va apareixer, entre
les edicións de butxaca, amb una tapa verda: Expiación. Estava a la llista però
era reticent a llegir-la, tenia altres preferencies, pensava que seria difícil
que m’enganxés. No obstant vaig estirar-lo i me’l vaig comprar.
No va ser fins
al viatge a Menorca per Sant Joan, quan vaig portar-lo amb mi durant cinc dies,
en un cabàs entre la tovallola, xancletes, crema del sol, Ray-Ban y ampolles
d’aigua congelada.
I el vaig destrossar... literalment. No vaig llegir ni una
pàgina fins que vaig pujar al Ferry de tornada, on m’esperaven gairebé 7 hores
de viatge en vaixell. A dins del Ferry feia massa calor, era in-so-por-ta-ble i
se m’estava fent llarg quan només havia passat 1 hora des que haviem deixat
Menorca, així que vaig voler anar a fer una volta. A poca distància vaig trobar
una porta de sortida a una “terrassa” on un parell de hippies tocaben la
guitarra i un parell d’amigues meves es refrescaven amb l’aire de fora. Allà no
hi feia calor, ni la ventada et feia tenir fred, ja que el sol hi donava de
ple! Vaig asseure’m al terra amb les cames recolzades a la barana de la borda,
només amb la mar davant. I allà, me’l vaig llegir... tot.
La qualitat literaria
no pot ser comentada per una persona com jo, però val que digui que sota la
meva ignorància crec que és esplèndida.
Els elements
que més destaco d’ella i els quals considero més intrigants, son els següents
dos punts:
- Brionni: com no odiar al personatge d’una nena en edat preadolescent que viu en el món de fantasia fins al punt de deixar volar la seva imaginació, crear i creure’s la seva propia mentida i causar un desastre? En el meu cas, van caldre poques pàgines per odiar al personatge, i la cosa no va millorar mai. Li vaig fer la creu. No obstant, al meu costat llegia una amiga que va ser capaç de perdonar i estimar al personatge de Brionni. Ho deixo a les vostres mans decidir si sou capaços d’entendre els seus actes. Jo, com a eterna romàntica, no l’he pogut perdonar.
- Intrigues, Guerres Mundials i Romanços: podriem dividir l’obra en dos parts o escenes, la mansió dels Tallis i la Guerra Mundial. La primera exten una xarxa de trames i personatges interessants, i acaba deixan-te amb un estrany nus al coll, intrigat i enrabiat. La segona, es una recreació perfecte i molt interessant d’alguns dels components de la Segona Guerra Mundial: els soldats combatents, les victimes dels atacs i les dones infermeres de Londres. Aconsegueix fer-te sentir indefens al costat de tots ells, fent una recreació exhaustiva i ben descrita que posa els pels de punta i t’enganxa a llegir més i més.
En resum, me n’alegro molt d’haver-me guiat per l’impuls de prendre el
llibre entre les meves mans: és
indubtablement una obra excel·lent i esplèndida.
