I am Bridget Jones

Tenir l'Agost lliure es sinónim de deborar llibres, i deborar llibres és sinónim d'arruinar-te... Però ah! si t'agrada llegir en anglés, vols gastarte pocs dinerons i no t'importa adquirir llibres de segona mà, la teva web es Play.com. En ella pots trobar tot d'articles (Llibres, CD, DVD...) nous o de segona mà, a bons preus i el que és més important: les despeses per enviar-te el producte son GRATIS sense mínim de compra! Les meves últimes adquisicions són Bridget Jones's Diary i Bridget Jones's Diary: The Edge of Reason.

Tener el Agosto libre es sinónimo de deborar libros, y deborar libros es sinónimo de ruina... Pero ah! Si te gusta leer en inglés, quieres gastarte poco dinero y no te importa adquirir libros de segunda mano, tu web es Play.com. En ella puedes encontrar artículos varios (Libros, CD, DVD...) nuevos o de segunda mano, a buen precio y lo que es más importante: los gastos de envío son GRATIS sin mínimo de compra! Mis últimas adquisiciones son Bridget Jones's Diary y Bridget Jones's Diary: The Edge of Reason. 

I què puc dir d'aquesta obra de Helen Fielding... només que Jo també soc Bridget Jones. Una obsessió per treure't uns kilets de sobre que venen i van sense saber com, prometen-te que deixaràs els vicis poc sans, que milloraràs la teva vida sentimental i intentaràs ser una mica més normal: així és la protagonista, així soc jo i així som moltes. A través del format del diari (un diari que jo seria incapaç de seguir) vivim un any de la vida de Bridget Jones i ens entrevanquem amb ella, somiem despertes i ens n'enriem de les seves desafortunades situacions. Pero el fet pel que estimo i reconec ser una Bridget Jones es perquè fins i tot per una persona tan i tan humana i comú, també existeix un Mr. Darcy. Sí, Mr. Darcy, el mateix que tornava boja a Elizabeth Bennett a Pride and Prejudice, encara que en aquest cas no és Fitzwilliam Darcy sino Mark Darcy; i es que per a totes les somiatruites que creiem que el nostre príncep blau no pot ser menys que aquest admirable i sexy personatge del segle XVIII, viure l'història de la malaventurada Bridget i que tingui un final feliç es com un ilusori bri d'aire fresc. 

Y que puedo decir de esta obra de Helen Fielding... sólo que Yo también soy Bridget Jones. Una obsesión por quitarte de encima unos kilos de más que vienen y van sin saber cómo, prometiéndote que dejarás los vicios poco sanos, que mejorarás tu vida sentimental y intentarás ser un poco más normal: así es la protagonista, así soy yo y así somos muchas. A través del formato del diario (un diario que yo sería incapaz de seguir) vivimos un año de la vida de Bridget Jones y tropezamos con ella, soñamos despiertas y nos reímos de sus desafortunadas situaciones. Pero el hecho por el que amo y reconozco ser una Brigdet Jones es porque hasta para una persona tan y tan humana y común, también existe un Mr. Darcy. Sí, Mr. Darcy, el mismo que volvía loca a Elizabeth Bennett en Pride and Prejudice, aunque en este caso no es Fitzwilliam Darcy sino Mark Darcy; y es que para todas las soñadoras que creemos que nuestro príncipe azul no puede ser menos que este admirable y sexy personaje del siglo XVIII, vivir la historia de la poco afortunada Bridget, y que tenga un final feliz, es como un ilusorio halo de aire fresco.

I no sigueu d'aquelles que digueu: "Ja he vist la peli, no necessito el llibre". ERROR! El llibre es força/bastant més diferent que el film, i no te cap desperdici! 

Y no seais de esas que dicen: "Ya he visto la peli, no necesito el libro". ERROR! El libro es bastante diferente al film, y no tiene desperdicio alguno!

Al rico Pancake!

Qui ha dit hores lliures?

Sembla mentida que ja siguem a meitat d'Agost, estic entre el pànic per lo ràpid que està passant i el plaer de pensar que encara tinc 3 setmanes més fins començar el curs. De moment puc catalogar aquest mes com a exitós ja que estic fent totes les coses que havia planejat (o gairebé... tant es, queda encara estiu). I després de l'intent frustrat, post-festa, de fer pancakes, ho hem aconseguit! Gràcies a la cocinitas nº2 Ari (http://designandetails.blogspot.com.es/) ens han sortit unes pancakes delicioses!

¿Quien dijo horas libres? 

Parece mentira que estemos a mediados de Agosto, estoy entre el pánico por lo rápido que está pasando y el placer de pensar que aún tengo 3 semanas más hasta empezar el curso. De momento puedo catalogar este mes como exitoso ya que estoy haciendo las cosas que había planeado (o casi todas... da igual, queda aún verano). I después del intento frustrado, post-fiesta, de hacer pancakes, lo hemos conseguido! Gracias a la cocinillas nº2 Ari (http://designandetails.blogspot.com.es/) nos han salido unas pancakes deliciosas!

Els ingredients (per unes 11-12 pancakes):

• 170 gr de farina
• 3 cullarades de llevadura en pols
• 1 pessic de sal
• 1 cullarada de sucre avainillat
• 200ml de llet
• 75ml d'aigua
• 2 ous
• 50gr de mantega desfeta (sense sal)

Barregem la farina, llevadura, sal, sucre avainillat tamissats. A part barregem la llet, aigua, ous batuts i mantega desfeta. Després unim les mescles i barregem.

Precalentem una paella que sapiguem que sigui antiadherent i l'embadurnem amb una mica de mantega i ja podem començar a bolcar petites quantitats de massa amb un cullerot!

Los ingredientes (para unas 11-12 pancakes):

• 170gr de harina
• 3 cucharadas de levadura en polvo 
• 1 pizca de sal
• 1 cucharada de azúcar avainillado
• 200ml de leche
• 75ml de agua
• 2 huevos
• 50 gr de mantequilla deshecha (sin sal)

Mezclamos la harina, levadura, sal, azucar avainillado tamizados. A parte mezclamos la leche, agua, huevos batidos y mantequilla deshecha. Después unimos las mezclas y batimos. 

Precalentamos una sarten que sepamos que es antiadherente y la embadurnamos con un poco de mantequilla y ya podemos empezar a bolcar pequeñas cantidades de masa con el cucharón!

Us poden passar 2 coses per les quals no us heu de preocupar: la primera és que siguin fades (sosas), però quan hi poseu nutella o pernil/formatge estaran més que delicioses! La segona es que la forma no sigui la gruixudeta del pancake, però ja anirà sortint! :D

Os pueden pasar 2 cosas por las cuales no tenéis que preocupados: la primera es que estén sosas, pero cuando pongáis Nutella o Jamón/Queso estarán más que deliciosas! La segunda es que la forma no sea la gruesita del pancake, pero ya irán saliendo! :D

Summer Nights

Hola de nou des de la preciosa Costa Brava, des de casa! 

Després d'un mes increïble a Rotterdam, bici amunt i bici avall, recorrent mitja Holanda i disfrutant de la gent que m'acompanyaba, torno per gaudir del solet i esperar que per fi, en el meu estiu lliure, em posi moreneta de debó. Qui diu que al poble no hi ha res a fer es perquè no hi estiueja, i es que la Costa Brava s'omple d'Holandesos de camping i de pijos estupendos de la capital, les nits tenen vida i a nosaltres ens toca sortir de festa. 

Hola de nuevo desde la preciosa Costa Brava, desde casa!

Después de un mes increíble en Rotterdam, bici arriba y bici abajo, recorriendo media Holanda y disfrutando de la gente que me acompañaba, vuelvo a disfrutar del sol y esperar que por fin, en mi verano libre, me ponga morenita de verdad. Quien dijo que en el pueblo no hay nada que hacer es porque no veranea en ellos, y es que la Costa Brava se llena de Holandeses de camping y de pijos estupendo de la capital, las noches tienen vida y a nosotros nos toca salir de fiesta.

Per aquest motiu us proposo 3 vestits de festa d'estil diferent i en contra del que s'espera de l'estiu, de tonalitats fosques, ja que sense proposar-nos tres de nosaltres vam optar per tons foscos en els nostres vestits: Anna (http://bruguidiolect.blogspot.com.es) va optar per un negre total, Ari (http://designandetails.blogspot.com.es) per un blau fosc d'encaix, i jo per un mix entre cos negre i faldilla de colors. Aqui van les meves alternatives! 

Por este motivo os propongo 3 vestidos de fiesta de estilos diferentes y en contra de lo que se espera en verano, de colores oscuros, ya que sin proponernoslo tres de nosotras optamos por tonalidades oscuras en nuestros vestidos: Anna (http://bruguidiolect.blogspot.com.es) optó por negro total, Ari (http://designandetails.blogspot.com.es) por un azul oscuro de encaje, y yo por un mix entre cuerpo negro y falda de colores. Aquí van mis alternativas!

Vestit TFCN (Asos web), la meva opció, una versió mes glamurosa del meu vestit

Vestido TFCN (Asos web), mi opción, una versión más glamurosa de mi vestido

57'70 €

Vestit amb crochet negre de ASOS, un little black dress de toc estiuenc

Vestido con crochet negro de ASOS, un little black dress de toque estival

48'70 €

Vestit Love de to marró fosc amb faldilla Jacquard i escot de "pico"

Vestido Love de tono marrón oscuro con falda Jacquard y escote en pico

43'60 €

Espero que us agradin, i a seguir de festa i aprofitant l'estiu!

Espero que os gusten, y a seguir de fiesta y aprovechando el verano!

Hallo!

Hallo! 

Aquest juliol postejaré des d'Holanda on estic de practiques al Hospital Erasmus MC de Rotterdam i aniré permetent que descobriu les mateixes coses que jo! 

Hallo!

Este julio postearé desde Holanda donde estoy de prácticas en el Hospital Erasmus MC de Rotterdam e iré permitiendo que descubráis las mismas cosas que yo!

Què puc dir ara per ara dels holandesos? Doncs que són una gent excel·lent, gentil, oberta, tots disposats a ajudar, amb un anglés perfecte en tota la població! En una setmana m'he acostumat a que les bicicletes  (en abundancia) i motos vagin pel mateix carril (pel que les últimes no necessiten casc), a que la preferencia de circulació segueixi l'ordre: bicicleta-persona-cotxe, als centenars de cafés moníssims que hi ha per la ciutat, al deliciós menjar que penso provar tot, a la seva moda excel·lent i al pecat capital Holandés: l'Stroopwafel.

Qué puedo decir de los holandeses? Pues que son gente excelente, gentil, abierta, dispuestos a ayudar, con un inglés perfecto en toda la población! En una semana me he acostumbrado a que las bicicletas (en abundancia) y motos vayan por el mismo carril (con lo que las últimas no necesitan casco), a que la preferencia de circulación siga el orden: bici-persona-coche, a los centenares de cafés monísimos que hay por la ciudad, a la deliciosa comida que pienso probar toda, a su moda excelente y al pecado capital Holandés: el Stroopwafel. 

L'Stroopwafel és una espècie de gofre de dues peces amb xarop dolç entre les dues, molt popular a Holanda. Acompanyant el café com sempre fan ells és ideal, i de postres a qualsevol hora, perquè no dir-ho: també! Sota us deixo un video molt divertit per si algú s'anima a fer-ne! No sembla massa liat :D

El Stroopwafel es una especie de gofre de dos piezas con sirope dulce entre las dos, muy popular en Holanda. Acompañando el café como siempre hacen ellos es ideal, y de postre a cualquier hora, porque no decirlo: también! Debajo os dejo un vídeo muy divertido por si alguien se anima a hacerlos! No parece muy liado :D

Recepta d'Stroopwafel/Receta Stroopwafel

Aquesta dijous passat ens vam animar a anar a una cafeteria-pastisseria que haviem vist a Nieuwe Binnenweg, just al centre de Rotterdam. El lloc es diu Koekela i és una monada de local tot de fusta amb un enorme mostrador amb molts dolços. Em vaig decantar per un Caramel Shortbread, una espiécie de tableta Twix més gran i casolana (i més gorda :P), la qual també us adjunto la recepta en aquest cas sense video, i estic a l'espera de tornar a casa i fer-la jo mateixa! :D

Este jueves pasado nos animamos a ir a una cafetería-pastelería que habíamos visto en Nieuwe Binnenweg, justo en el centro de Rotterdam. El lugar se llama Koekela y es una monada de local todo hecho de madera y con un enorme aparador con muchos dulces. Me decanté por un Caramel Shortbread, una especie de tableta Twix más grande y casera (y más gorda :P), la cual también os adjunto la receta aunque esta vez sin vídeo, y estoy a la espera de volver a casa y hacerlo yo misma! :D

Recepta per el Caramel Shortbread/Receta para el Caramel Shortbread 

DAG! :D 

First try

Es nota que estic de vacances!

Intentant ocupar les hores d'alguna manera ahir vaig decidir provar per primera vegada els Macarons. Quan vaig dir a casa que volia fer Macarons just la meva mare estava parlant del que menjariem per dinar l'endemà concloent que faria uns bistecs amb amanida, amb el que el meu pare va dir "Però no menjavem macarrons?" Per sort ara ja sap del que parlava, ja coneix els macaRons i és una de les poques vegades que les meves receptes, tot i molt dolces, li agraden tant!

Se nota que estoy de vacaciones! 

Intentando ocupar las horas de alguna manera ayer decidí probar por primera vez los Macarons. Cuando dije en mi casa que quería hacer Macarons, justo mi madre hablaba de lo que íbamos a comer al día siguiente concluyendo que haría unos bistecs con ensalada, con lo que mi padre dijo "¿Pero no comíamos macarrones?" Por suerte ahora ya sabe de qué hablaba yo, ya conoce los macaRons y es una de las pocas veces que mis recetas, aunque muy dulces, le gustan tanto!

La recepta que vaig seguir va ser novament la de Alma d'Objetivo Cupcake: macarons de xocolata i toffee. La trobareu detallada del seu programa de televisió!

La receta que seguí fue de nuevo la de Alma de Objetivo Cupcake: macarons de chocolate y toffee. La encontrareis detallada en su programa de televisión! 

http://www.divinity.es/cupcakesmaniacs/programas/programa-11/Macarons-chocolate-receta_0_1620150534.html

Aquests són els ingredients per la massa: 3 clares d'ou, 200 gr icing sugar, 3 cullarades de cacao en pols 0%, 40gr sucre blanc i 100gr de farina d'ametlla. 

Per el toffee: 300gr icing sugar, 80gr de mantega, 80ml de nata de muntar (jo vaig fer servir Espessa de Cuina i em va quedar igualet de bé!) i 115gr de sucre moré.

Estos son los ingredientes para la masa: 3 claras de huevo, 200gr de icing sugar, 3 cucharadas de cacao en polvo 0%, 40gr de azúcar blanco y 100gr de harina de almendra. 

Para el toffee: 300gr icing sugar, 80gr de mantequilla, 80ml de nata de montar (yo usé Espesa de Cocina y me quedó igual de bien!) y 115gr de azúcar moreno. 

Aquí veieu com queda la massa i els macarons com creixen al forn! La veritat es que es veuen bonics però després (com que era el primer cop) se'm van fer més lletjos :(

Aquí se ve como queda la masa y los macarons como crecen en el horno! La verdad es que se ven bonitos pero después (como era la primera vez) se volvieron más feos :(

I el toffee (baba...)! Es increïble el gust idéntic al toffee que s'enganxa a les dents que tots coneixem! Com que me'n va sobrar els vaig refredar i ara són caramels! 

Y el toffee (baba...)! Es increïble el gusto idéntico al toffee que se engancha en los dientes que todos conocemos! Como me sobró los enfrié y ahora son caramelos!

Al final això es el que queda! Una bola de sucre inmensa que per sort a casa meva ha agradat molt!! :D

Al final esto es lo que queda! Una bola de azúcar inmensa que por suerte en mi casa ha gustado mucho!! :D

Cheesecake

Per fi, final de curs! Llevar-se al matí i dir: "I avui, què puc fer?". Per desgracia quan tens temps lliure totes aquelles coses que havies pensat fer per ocupar les hores, no ocupen prou temps :(

Per sort les meves compis de cocinitas, Gabriela i Lorena, sempre saben com entretenir-se, i per acabar el curs amb èxit ens hem aventurat a fer un cheesecake! El meu pastís preferit!

Por fin, final de curso! Levantarse por la mañana y decir: "¿Y hoy, qué puedo hacer?". Por desgracia cuando tienes tiempo libre todas esas cosas que habías pensado hacer para ocupar las horas, no ocupan suficiente tiempo :( 

Por suerte mis compis de cocinitas, Gabriela y Lorena, siempre saben como entretenerse, y para terminar el curso con éxito nos aventuramos a hacer un cheesecake! Mi pastel favorito!

La recepta per la que vam optar després de considerar-ne varies, va ser per la de Alma de Objetivo Cupcake, i vam seguir les indicacions del programa Cupcake Maniacs (adjuntat link)

La receta por la que optamos después de considerar varias, fue la de Alma de Objetivo Cupcake, y seguimos las indicaciones de su programa Cupcake Maniacs (adjunto link)

http://www.divinity.es/cupcakesmaniacs/programas/programa-3/Cheesecake-salsa-moras_0_1590750582.html

No obstant vam fer unes petites variacions amb les quantitats i els temps. El nostre motlle desmontable era d'aproximadament 25cm mentre el que ella recomana fa 18cm, així que vam afegir uns 25-30 grams (aproximadament 1/4) a cada un dels ingredients. En quant a la cocció, vam fer els primers 10 minuts a 180º i la hora a 120º, però no se'ns va coure prou amb el que vam optar per fer 20 minuts més a 140º (tot i que pot tenir a veure amb el forn de cadascú). 

No obstante hicimos unas pequeñas variaciones con las cantidades y los tiempos. Nuestro molde desmontable era de aproximadamente 25cm mientras el que ella recomienda mide unos 18cm, así que añadimos unos 25-30 gramos (aproximadamente 1/4) a cada uno de los ingredientes. En cuanto a la cocción, hicimos los primeros 10 minutos a 180º y la hora a 120º, pero no se coció lo suficiente por lo que optamos por añadir 20 minutos más a 140º (aunque puede que tenga que ver con el horno de cada uno)

El resultat va ser el que el tutorial indica: el centre ha de ser tovet quan remenem el motlle i poc a poc va baixant i desengaxant-se sol de les parets del motlle (previament untades de mantega). Per sobre el vam cobrir amb melmelada de fruites del bosc però realment la varietat és amplia segons gustos! La seva alçada entre els 5-8cm i la consistencia perfecta, sobretot després de posar-lo una estona a la nevera! Una culminació de cocinitas perfecte! Próxima parada: macarons! 

El resultado fue el que el tutorial indica: el centro tenía que estar tierno cuando meneábamos el molde y poco a poco va bajando la altura y desenganchándose del molde por si solo (previamente lo habíamos untado de mantequilla). Por encima lo cubrimos con mermelada de frutas del bosque pero realmente la variedad es amplia según los gustos! La altura entre 5-8cm y la consistencia perfecta, sobretodo después de tenerlo un rato en la nevera! Una culminación de cocinitas perfecta! Próxima parada: macarons!

North and South

Hola de nou, per fi puc reprendre una de les coses per les quals havia fet aquest blog! LLIBRES, LLIBRES! Avui us presento: 

Norte y Sur

Encara recordo aquella tarda en que la meva mare, germana i jo, escarxofades al sofà sense intenció alguna de sortir de casa, paravem atenció a una curta serie de la BBC que tenia inici a TV3. Semblava d’época... la revolució industrial, noia que es muda amb la seva pobre família a una ciutat repleta de fàbriques que treuen llengues de fum i ensordeixen amb el soroll de les maquines i telers, sindicats obrers, patrons sense moral o si més no amb una moral amagada, d’opinió reservada. ¿Tenia o no tots els alicients? Si, sense dubte si. Després d’hores de mini-serie i d’enamorar-me’n d’ella, no vaig recordar apuntar-me el nom d’aquesta per un futur desig de tornar a reviure-la. Si dic que vaig tardar 3-4 anys a trobar-la no estaria dient cap mentida. “Norte y Sur” d’Elizabeth Gaskell, autora de Cranford, Esposas e Hijas o Mary Barton. Un clàssic. Així que fa unes poques setmanes o uns pocs dies, coincidint amb el meu aniversari, vaig acostar-me a l’Abacus per a fer-me amb la obra en paper. Les meves últimes adquisicions literaries havien estat molt supèrflues, arguments plans, personatges plans, situacions banals, voltes i voltes a 100-200 pàgines de llibre per arribar a finals infructuosos o sense cap mena de plaer culminant. Però per sort, un clàssic és clàssic per la seva gran qualitat.

Norte y Sur representa el xoc de dues persones, o en elles, de dues regions. La una, el personatge femení de Margaret Hale és el Sud. Acostumada a viure en el si d’una familia eclesiàstica, humil però ben considerada, es veu obligada a abandonar el seu Helston tranquil, que viu a un ritme lent i amb certa apatia, on tothom es amic de tothom; per mudar-se a la ciutat industrial de Milton. El Nord, Milton, el representa l’industrial Sr. Thornton, tosc, dur i malhumorat. Ell representa, la divisió de classes, la obscuritat de la ciutat enfumada i gris, on la miseria es molt gran i on el món es mou a més velocitat i ansiós del canvi. Un cop allà, Margaret coneix els sindicats que lluiten contra els patrons per un sou i vida més digne, per contra d’aquells que diuen que se n’enriqueixen. La narració d’aquest element està molt ben portada, fent reflexionar als mateixos personatges fins a quin punt el radicalisme de patrons i sindicat es beneficiós, i si cal en certes circumstàncies fer el que nosaltres diem “Baixar del burro”. Per ella aquesta situació de descontent li es totalment desconeguda i s’esforçarà per entendre-la. Però això no és el que més la desconcerta. Margaret Hale no es d’alta cuna, però es d’alt orgull i de propia alta consideració per l’educació que ha rebut, mentre el Sr. Thornton ric i ben considerat per la seva fortuna, escuda un caràcter que s’afebleix al llarg del llibre, passant de la virulència a la tendresa en poques pàgines. El xoc entre la educació i la riquesa són els dos personatges i la seva interacció. Mentre avancem, les circumstàncies i la mort, molt present en el llibre, transformaran als nostres personatges i els seus propis sentiments.

No dubteu en buscar aquesta novela, no dubteu que els clàssics són la millor opció. Deixeu-vos emportar per aquest gran relat de la revolució industrial. Cada segon i cada capítol es brillant. 

Pucking american dreams.

Jo vaig tenir un març de cap per avall...

Quan em van dir a l'octubre que me n'anava a un meeting d'estudiants de medicina a Baltimore, USA, l'emoció i el desconcert em van durar gairebé fins el dia abans de marxar.

Sempre havia pensat que en algun moment de la meva vida faria un viatge per veure què era el somni Americà, quanta veritat hi havia als famosos States.

Així vaig enfrontar-me a 7 hores de vol i uns controls de seguretat que rossaven l'estupidesa, i sense més que 10 minuts d'aduanes i papers, vaig posar els peus al JFK.

3 ciutats, 3 mons.

Els nostres primers passos van ser per NY, on tornariem en una setmana per disfrutar d'una mica i fer turisme després de 6 dies de poc dormir i massa coses a discutir. El primer que vaig pensar va ser: m'afogo. L'altura i finura dels edificis em feia els carrers massa estrets i la neu no m'ajudava. Manhattan es una cosa que no he experimentat mai, entre la magia i la bogeria. No obstant aquell no era un bon dia per admirar NY; els nostres passos ens van portar a Baltimore, on es localitzaba el meeting. Després de quedar tirats en mig del no-res, vam agafar un taxi perquè ens deixes al centre de la ciutat. Durant el transcurs del viatge de 15 minuts vam atravessar una basta extensió de suburbis, els mateixos que veus a les pelicules: cases de dos pisos, amb la seva entrada amb porxo, la seva doble porta i la una enganxada a l'altre, i ple de petits negocis amb els seus cartells penjant. Al arribar al centre de la Baltimore el centre de negocis i neuràlgic feia canviar el panorama i t'envoltava en aquell ambient de ciutat americana, de nou edificis alts i envitrallats. Baltimore es l'escenari d'un musical contra el racisme anomenat Hairspray i vaig entendre perfectament perquè, ja que podria jurar que el 70% de la població és afroamericana. En resum, no era la ciutat més destacable, sobretot per la inseguretat de la que tothom parlava, tot i tenir cert encant a la llum del dia, sobretot a la Inner Harbour.

Després de 6 dies intentant entendre què coi hi havia d'especial en la vida americana, i de poder sentir a cada pas el seu ego i patriotisme, que sorprenentment no es explicable però si es palpable en l'ambient, vam abandonar Baltimore per passar un reconfortant dia a la capital, Washington DC. I llavors ho vaig veure clar: estaba a l'essència americana, a cada cantonada, i per fi, precioses cantonades. Washington es una decentissima i preciosa capital. Els seus edificis cuidats, entre el colonial i el victorià, nets i lluents, la gent al carrer, els bars i restaurants plens, alegria. Essencia Americana. Em vaig sentir decepcionada i com s'hi m'estafessin per estar a una hora de tal lloc i no poder-lo disfrutar. Sens dubte si em veies visquent als USA, Washington tindria una enorme quantitat de punts. Però després de fer una visita exprés a la White House (al més pur estil guiri escandalós i vestits de Gala per la festa de clausura del Meeting, es a dir, talons de 14cm), Baltimore ens esperava tristot i avorrit. 

Però per fi, el nostre final de viatge ens retornava a NY que ens esperava amb una altre llum, en tot el seu esplendor. Va ser llavors quan vaig comprendre i vaig veure com m'agradava. Després de pagar una incomode quantiat de diners per un alberg ronyós que per sort valia el seu pes en or en quant a la localització (a l'entrada de Central Park, al costat de l'Edifici Trump i la CNN, carrer 64), vam agafar el metro (decadent... RIDICULAMENT decadent...) per apareixer al carrer nº 1 i fer una volta en Ferry a Staten Island i passar per davant la Estatua de la Llibertat sense haver de pagar ni un dolar! I d'allà camiar 64 carrers amb el delit més gran que hagi pogut tenir mai per fer una caminata. De Wall Street i la Zona Zero a China Town, de China Town a Little Italy, de Little Italy al Soho, del Soho al Noho, pujant fins a Washington Square al costat de la Universitat de NY, amb l'Empire State brillant sota l'arc de triomf que hi havia a la plaça mentre un trompetista tocaba sota la fred de la nit, i d'allà caminar fins a Times Square i arribar fins a Central Park de nou. Sí, 64 carrers en... 1 tarda. I no podria descriure el que em va arribar a agradar, de tant estrany, de tant canviant i de la magia que cobreix la ciutat quan es fa de nit i els gratacels es maquillen amb les llums dels seus pisos creant un puntejat brillant per tot Manhattan. L'endemà la neu ens va acompanyar de forma constant durant tot el dia, que a més a més no  n'era un de qualsevol: era Saint Patrick's Day. Els carrers estaven plens d'adolescents que bebien o pretenien fer veure que anaven beguts (les lleis Americanes prohibeixen la consumició d'alcohol en menors de 21 anys, però pots comprar una arma de foc quan en tens 18... aquí ho deixo), la gent vestia de verd i taronja, i els carrers principals estaven tallats perquè passin les "Parades" de gaiters i col·lectius imigrants irlandesos. Varen ser 3 dies... i encara tant per veure...

Però ah... no us deixeu enganyar per suposades devallades del preu del dólar, tot es car i sobretot el menjar, i per tots els serveis estas obligat (i si, obligat) a deixar una propina bastant cuantiosa; el servei de transport públic necessita una important rentada de cara i... finalment el que tenen d'especial es que ells mateixos es creuen especials, aquest es el vertader sentiment americà: una nació que té poc més de 3-4 segles i que s'ha encarregat de borrar el que va ser la seva vertadera història, la que escriuen aquells que van poblar la seva terra des de mils anys ençà. Així que al cap i a la fi... a Amèrica tots i som benvinguts, tots ens podem sumar al "American Dream" mentres hi creguem tant com hi creuen ells. 

Willy Fox, rasqui i guanyi

Quan vaig fer 20 anys les meves amigues van tenir la meravellosa idea de fer realitat una de les meves idees de bomber: marcar en un mapa tots els llocs del món que hagués visitat. 

Simple, no era car, i em va fer més il·lusió que qualsevol altre cosa que m'hagin regalat mai. Era un mapamundi dels de tota la vida, de colors, i venia amb un saquet d'enganxines en forma d'estrelles que elles van comprar-me a part per poder marcar cada país. 

Quan a Italia, França i Irlanda se li van començar a afegir Suïssa, Portugal, Serbia, Hungria... estrelles i país van començar a fer-se la guitza. La meva idea no era tan fotogenica com havia pensat... 

La meva manca d'aventures durant una temporada va facilitar-me un temps per pensar quines alternatives tenia: agulles de cap? marcar-ho amb permanent? ¡Què!

Però una tarda per Barcelona, mentre caminava amb dues amigues cap a una minúscula botigueta de cupcakes una d'elles va suggerir parar a FNAC i allà em va guiar fins la solució als meus problemes. Alguna ingeniosa i santa persona havia tingut la meravellosa idea de resoldre l'enigma: un scratch map!!! Un mapa de rascar! 

Tot el mapamundi està cobert d'un material tipus "rasca y gana" de color daurat, i a mesura que viatges a algun lloc amb una monedeta fas saltar-ne la cobertura i apareix el país! El que podia ser més preocupant era que finalment el mapa quedés brut o lleig al saltar-ne la pintura, però per sort tampoc en aquest cas tinc cap queixa ja que salta perfectament i no s'enganxa enlloc, deixant el mapa en un perfecte estat. 

Tots aquells Willy Fox que només tornar d'una aventura ja estan pensant quina serà la pròxima destinació, poden veure plasmades les seves passes pel món d'aquesta manera tan divertida i ilustrativa!

Expiación i un viatge amb ferry des de Menorca

Si! Per fi! Aquesta resultarà ser la primera d'un seguit d'entrades que em fan il·lusió publicar: una opinió literària, i repeteixo, opinió. Jo no soc persona de lletres però si en soc una adoradora, però des d'un punt de vista personal i dins la meva ignorància m'agradaria recomanar llibres que m'hagin encantat. Així doncs...

Tinc present el moment en que vaig comprar Expiación, d’Ian McEwan. He de reconeixer que, tal com diu el títol d’una de les meves obres preferides, tinc certs prejudicis alhora d’escollir les meves lectures.

Guardo en un portafoli transparent, gairebé sis pagines escrites per davant i darrera, plenes de títols de llibres que vull llegir. Se suposa que tots m’interessen per igual però quan estic davant les estanteries de l’Abacus o l’FNAC no segueixo l’ordre que hi ha a la meva llista perquè em moc per prejudicis, idees preestablertes a través de les sinopsis que he pogut llegir. No obstant aquella tarda m’estava recorrent la botiga Abacus de Girona amb el meu portafoli transparent, buscant desesperadament alguna de les obres de Jane Austen que encara no he llegit. Però no n’hi havia cap... així que vaig decidir buscar a Tolstoi i Ana Karenina. Però tampoc hi era... I de sobte, va apareixer, entre les edicións de butxaca, amb una tapa verda: Expiación. Estava a la llista però era reticent a llegir-la, tenia altres preferencies, pensava que seria difícil que m’enganxés. No obstant vaig estirar-lo i me’l vaig comprar.

No va ser fins al viatge a Menorca per Sant Joan, quan vaig portar-lo amb mi durant cinc dies, en un cabàs entre la tovallola, xancletes, crema del sol, Ray-Ban y ampolles d’aigua congelada. 

I el vaig destrossar... literalment. No vaig llegir ni una pàgina fins que vaig pujar al Ferry de tornada, on m’esperaven gairebé 7 hores de viatge en vaixell. A dins del Ferry feia massa calor, era in-so-por-ta-ble i se m’estava fent llarg quan només havia passat 1 hora des que haviem deixat Menorca, així que vaig voler anar a fer una volta. A poca distància vaig trobar una porta de sortida a una “terrassa” on un parell de hippies tocaben la guitarra i un parell d’amigues meves es refrescaven amb l’aire de fora. Allà no hi feia calor, ni la ventada et feia tenir fred, ja que el sol hi donava de ple! Vaig asseure’m al terra amb les cames recolzades a la barana de la borda, només amb la mar davant. I allà, me’l vaig llegir... tot. 

La qualitat literaria no pot ser comentada per una persona com jo, però val que digui que sota la meva ignorància crec que és esplèndida.

Els elements que més destaco d’ella i els quals considero més intrigants, son els següents dos punts:

•      Brionni: com no odiar al personatge d’una nena en edat preadolescent que viu en el món de fantasia fins al punt de deixar volar la seva imaginació, crear i creure’s la seva propia mentida i causar un desastre? En el meu cas, van caldre poques pàgines per odiar al personatge, i la cosa no va millorar mai. Li vaig fer la creu. No obstant, al meu costat llegia una amiga que va ser capaç de perdonar i estimar al personatge de Brionni. Ho deixo a les vostres mans decidir si sou capaços d’entendre els seus actes. Jo, com a eterna romàntica, no l’he pogut perdonar.
•     Intrigues, Guerres Mundials i Romanços: podriem dividir l’obra en dos parts o escenes, la mansió dels Tallis i la Guerra Mundial. La primera exten una xarxa de trames  i personatges interessants, i acaba deixan-te amb un estrany nus al coll, intrigat i enrabiat. La segona, es una recreació perfecte i molt interessant d’alguns dels components de la Segona Guerra Mundial: els soldats combatents, les victimes dels atacs i les dones infermeres de Londres. Aconsegueix fer-te sentir indefens al costat de tots ells, fent una recreació exhaustiva i ben descrita que posa els pels de punta i t’enganxa a llegir més i més.

En resum, me n’alegro molt d’haver-me guiat per l’impuls de prendre el llibre entre les meves mans: és indubtablement una obra excel·lent i esplèndida.

Sir Jacobs i les flors

Ens fem grans si, i el dia de reis es l'únic dia de l'any en el que gaudim del luxe de tornar-nos a fer petits  i que ningú se n'estranyi. Així doncs, com cada 6 de Gener els pares han fingit recular 15 anys enrere i ens han despertat per obrir el regal de reis.

És aqui on Marc Jacobs fa acte de presència...

A l'hora d'escollir perfums totes tenim manies i en el meu cas és una mania que comparteixo amb algunes amigues: ens guiem per l'anunci, per la publicitat. El primer pas es que l'anunci em cridi l'atenció, m'agradi, i el segon es tan senzill com acostar-se a Sephora i provar-les. Fa un any vaig descobrir en una Vogue una petita mostra d'Alien de Tierry Mugler i es va convertir en la meva obsessió. Aquell Nadal esperava la caixa psicodelica, lila i daurada, i sí vaig rebre una caixa... daurada: One Milion de Paco Rabbane. Pero aquest any era el meu! Oi tant que si! El meu perfum obsessiu per fi! Vaig tornar a anar al Sephora per tornar a recordar-ne l'aroma i perquè no, olorar altres perfums. Va ser llavors quan mirant, mirant, vaig passar per davant de Daisy de Marc Jacobs. Sóc una fan de Marc Jacobs, aquells amics/amigues que no sabien ni qui era ara ho saben per mi i la meva obsessió, així que ben pensat ¿perquè no fer-hi una flairada? I com qui es desperta d'un encanteri amb el petó d'un príncep blau, Alien va deixar de ser el meu perfum... m'havia enamorat. 

Per sort aquest any els reis no han fallat, i Daisy i la seva dolça olor floral ja és a les meves mans. Qui podria queixar-se del fantástic aroma quan a més a més ve acompanyat d'un envoltori tan preciós! Marc Jacobs, per mi es Sir.